No hem d’oblidar que les condicions socioeconòmiques condicionen la salut de la població. Els canvis dels modes i estils de vida determinen canvis en les condicions i la qualitat de vida de les persones i modifquen el procés de salut-malaltia. Per tant, un empitjorament d’aquestes provocarà a mig-llarg termini un empitjorament en la salut poblacional, sobretot en les parts més vulnerables del sistema: la gent grant i els infants.

Pel que fa a sanitat, la situació és vergonyosa. Fora de reforçar la sanitat pública per compensar la degradació del teixit social, les llistes d’espera han augmentat un 43% en el darrer any. S’està gestant una sanitat per a rics i una altra per a pobres. Es retalla per a degradar la sanitat pública i que ens passem a la privada. S’ha demostrat a nivell internacional que privatitzar la sanitat redueix l’esperança de vida. Catalunya només inverteix el 5,8% del seu PIB en sanitat; España el comparat el 6,7; França, el 8,3% i la mitjana europea és del 7,4%. Durant el 2011, només amb dos EROs (el de l’Hospital Sant Pau i el de l’Hospital del Mar) 3.736 professionales sanitaris han perdut el seu lloc de treball i els usuaris una gran quantitat de sanitaris.

CiU va aprovar, el 29 de desembre del 2011 la Llei 11/2011 en què es diu que els hospitals i CAPs (Centres d’Atenció Primària) de la sanitat pública poden ser utilitzats per la sanitat privada i la conseqüència d’aquesta llei serà que si tens una assegurança privada t’atendran primer i, si no la tens, te’n vas al final de la cua. A més a més el percentatge de tancament o reducció d’horaris dels CAPs és d’un 8,4% i el dels Centres d’Atenció Continuada un 57%. Als hospitals s’han tancat un 10,3% dels llits estàndard i el 4,5% dels llits dels serveis crítics. S’han tancat les unitats de desintoxicació de tres hospitals. També s’han retallat els serveis d’ambulància amb el que es triga molt més a ser atès en situacions d’urgència; ja hem vist morts a causa d’aquest fet.

Les retallades actuals ens impedeixen l’accés a la sanitat pública. Els pensionistes amb menys recursos hauran de pagar amb re-pagaments. El cost dels tractaments farà que molts malalts crònics no puguin seguir-los. Ser diabètic implica que a partir d’hara has de pagar el material que necessiten. La Marató de TV3 fomenta la “caritat”, tornem als temps d’abans de la Llei General de Sanitat de 1986 quan els ciutadans no teníem dret a la sanitat. Tornem als temps en què els rics i els assegurats tindran dret a la sanitat i els pobres a la caritat o a morir-se.

Lluny del què podria esperar-se, els responsables de la crisi, els grans defraudadors fiscals, els especuladors no estan pagant ni davant de la justícia ni a través d’impostos la seva part. El càstig és per al 99% de la població: milers de persones (especialment gent gran) han patit l’estafa de les participacions preferents i les entitats financeres han tingut impunitat total en aquest assumpte. CaixaBank, patrocinadora de la Marató per la pobresa, o Unnim estan entre les entitats amb més afectats en aquest escandol. I per si fos poc, es retallen els drets i les llibertats dels ciutadans, s’incrementa la presència i la pressió policial al carrer, la persecució de la ciutadania, la violència contra les manifestacions (gasos lacrimògens, porres de metall extensibles…). Tot per instaurar una cultura de la por que els permeti a ells, l’1% que ha viscut per sobre de les seves possibilitats, que nosaltres els paguem la festa.